Perquè tanta història amb el pacte fiscal i la trobada amb el president del Govern Central? Perquè se li ha de donar un any més?
Molt fàcil, amb la majoria absoluta del PP a Espanya i la simple de CiU a Catalunya, els catalans no tenim enlloc per agafar-nos per reclamar res, bé si, podem, perdó el plural aquí sobra, el president Mas pot reclamar (implorar) suport per aprovar els pressupostos catalans a canvi de callar com putes a les Corts i fer somriures de complicitat quan arribin les retallades a nivell estatal, que seran per tombar d'esquena. Espero que quan s'anunciïn les temudes restriccions laborals, econòmiques i socials estatals, s'implementin i no es complementin amb les que ja estan en marxa a casa nostra...
Jo em veig passejant pel carrer, cantimplora d'aigua de l'aixeta a la motxilla i amunt i avall tot el sant dia, només per no gastar llum ni calefacció a casa. Ep! i si ens hem d'aturar en algun moment pel carrer que sigui per beure de la cantimplora! ni una ullada a les botigues no fos cas que ens entrés ànsia de comprar per comprar i després ens quedéssim sense cèntims per comprar la 'baguette' al Jalal de la cantonada (3 per 1€!!!). Que bé que anirà que els bars tinguin la televisió al carrer per els clients que fumen, així podrem seguir els dibuixos preferits dels nostres fills o el programa de tarda o la sèrie més de moda, des de l'altre costat del carrer ben asseguts a la vorera i sense perdre ni un euro!
Exagerat! si, és clar, si no puc riure ara... després quan toqui plorar ho faré desconsoladament i llavors ningú pensarà que soc exagerat.
Continuo pensant que els polítics cada vegada tenen menys influència i idees pròpies, estan control·lats i dirigits a distància pels lobbies económics i empresarials i mentrestant tots a casa endollats al twitter, facebook, etc., amb la boca oberta, la baba caient i rient com si no anés amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada