En "Defensa" de qui?

Per fi! per fi faran una cosa amb seny a Grècia! ha costat més d'un any, molta tensió, la gent al carrer, retallades de sou, de personal, de progrés i garantia social, però finalment s'han adonat que podien reduir despeses en 'defensa'!

Com diria aquell polític balear: "És que ses colmo!"

És increïble que fins que no han estat a punt de tocar fons, marxar de l'euro i fer fallida absoluta no han dit en veu alta que podrien reduir despesa militar! I quan es veurà una cosa similar per part dels anomenats països perifèrics, entre els quals es troba Espanya? Déu i ajuda!

Pressupost d'aquest any 2012 per la defensa d'Espanya... en 'gasto contenido' i una merda!
Secretaría de Estado de Defensa……………………… 5.500.000.000€ (8.51%)
- Mantenimiento de edificios, conservación: 15.5%
- Mantenimiento de unidades del ejercito: 13.1%
- Inversión e Investigación en nuevas unidades: 12.2%
- Gastos obligatorios: 42.7%
- Otros: 16.5%

Continua essent una vergonya com ens fan ballar el cap i com ens prenen per ineptes aquests polítics i grans empresaris... ho estan esperant, de fet, ho desitgen. Volen que sortim al carrer i rebentem tot allò que trobem per fer-nos passar per insolidaris. Vergonya de països 'moderns' i 'democràtics'!

Som uns pardals

Ja està, tots contents i distrets, ara resulta que estem tots satisfets que els banquers directius dels bancs en situació 'perillosa' tinguin el sou retallat. Mentrestant, ens preparen una de grossa amb la tan esperada reforma laboral.

Mentre que a nosaltres, els treballadors, ens collaran i ens controlaran tot el que puguin, els banquers 'intervinguts' tindran un sou a mida... i qui els controlarà els seus moviments monetaris? els han anul·lat les pensions auto-imposades?

El govern, espanyol, actual s'ha proposat tirar endavant amb les reformes necessàries per treure el país de la crisi. Ara, de tirar enrere lleis consolidades i tornar a les de fa vint anys se'n diu reforma!

No només tornem a com estàvem fa 20 anys sinó que a més triomfen els què manaven fa trenta-cinc anys!!! Es carreguen el jutge Garzón per perseguir dictadures i totalitarismes i ara brinden amb cava (perdó, ells brinden amb 'champán'!) els qui ploraven un 20 de novembre de 1975 i encara veiem com pengen vídeos al Youtube proposant-lo per màrtir!

En resum, som uns pardals tancats en una gàbia, mentre els falcons se'ns miren i observen a veure qui es menjaran primer.

Entrada antiga, avui la publico!

Perquè tanta història amb el pacte fiscal i la trobada amb el president del Govern Central? Perquè se li ha de donar un any més?

Molt fàcil, amb la majoria absoluta del PP a Espanya i la simple de CiU a Catalunya, els catalans no tenim enlloc per agafar-nos per reclamar res, bé si, podem, perdó el plural aquí sobra, el president Mas pot reclamar (implorar) suport per aprovar els pressupostos catalans a canvi de callar com putes a les Corts i fer somriures de complicitat quan arribin les retallades a nivell estatal, que seran per tombar d'esquena. Espero que quan s'anunciïn les temudes restriccions laborals, econòmiques i socials estatals, s'implementin i no es complementin amb les que ja estan en marxa a casa nostra...

Jo em veig passejant pel carrer, cantimplora d'aigua de l'aixeta a la motxilla i amunt i avall tot el sant dia, només per no gastar llum ni calefacció a casa. Ep! i si ens hem d'aturar en algun moment pel carrer que sigui per beure de la cantimplora! ni una ullada a les botigues no fos cas que ens entrés ànsia de comprar per comprar i després ens quedéssim sense cèntims per comprar la 'baguette' al Jalal de la cantonada (3 per 1€!!!). Que bé que anirà que els bars tinguin la televisió al carrer per els clients que fumen, així podrem seguir els dibuixos preferits dels nostres fills o el programa de tarda o la sèrie més de moda, des de l'altre costat del carrer ben asseguts a la vorera i sense perdre ni un euro!
Exagerat! si, és clar, si no puc riure ara... després quan toqui plorar ho faré desconsoladament i llavors ningú pensarà que soc exagerat.

Continuo pensant que els polítics cada vegada tenen menys influència i idees pròpies, estan control·lats i dirigits a distància pels lobbies económics i empresarials i mentrestant tots a casa endollats al twitter, facebook, etc., amb la boca oberta, la baba caient i rient com si no anés amb nosaltres.