dimarts, 28 de desembre del 2010

• L’ase dels cops.

Una altra vegada, de nou ens tornen a clavar garrotada. Ara, el Tribunal Suprem, després de 30 anys amb un sistema d’immersió lingüística insuficient i gràcies a la bona feina dels senyors del PP, els seus acòlits, i demés personatges que no permeten cap altra llibertat lingüística que no sigui la del totpoderós i culte castellà, resol amb una sentència terrorífica que aquesta ha de ser vehicular juntament amb el català i que per tant a les escoles s’haurà de fer mans i mànigues per adequar-se a la Sentència.




No hi ha prou que els catalans per pura inèrcia canviem de llengua quan parlem amb algú de parla castellana, no hi ha prou que els catalans tinguem el mateix nivell lingüístic que arreu d’Espanya, no hi ha prou que hi hagi més oferta de canals de televisió en castellà que en català, no hi ha prou que per veure una pel·lícula en català sigui millor a esperar que la emeti TV3 o 8TV, no hi ha prou que al carrer se senti a parlar més en castellà que en català en un percentatge altíssim, no hi ha prou que per llegir una obra literària en català haguem de resar perquè sigui un best-seller, una obra d’un escriptor català o la Generalitat hi posi diners per traduir-la, i no hi ha prou d’un llarg etcètera perquè vinguin uns jutges a fer i desfer lleis per interès persecutori d’altri que viuen i es desviuen per ofegar la llengua catalana i els catalans. Doncs, a casa nostra, el nostre país, els meus fills, els nostres fills, hauran d’aprendre matemàtiques, ètica, tant és, qualsevol assignatura que els interessi, en castellà per, segons ells, garantir la convivència bilingüe.

Tanta falsa convivència em fastigueja, em revolta i em fa tornar cada vegada més intransigent amb tots aquells que porten anys vivint a Catalunya i no emeten mai cap so ni paraula en català ni que sigui per pura cortesia.


El futur proper dirà si hem exagerat les pors o ens hem quedat curts, el que queda clar és que si a una llengua minoritària no li dones un tracte important enfront d’una majoritària i beneficies el seu coneixement l’altra s’imposarà sense aturador.

dijous, 9 de desembre del 2010

• El 5-0 del Futbol Club Barcelona, un altre.

Ja han passat uns bons dies des del 29 de novembre de 2010, que va servir per veure i conèixer, de la manera més pràctica, la autèntica definició de futbol, un esport de masses que tan bon punt uneix com desuneix, crispa com calma, avorreix com enamora; durant una hora i mitja uns 400 milions de privilegiats van veure un esport convertit en art, gràcies al talent, voluntat, entrega, orgull i classe d’un grup de jugadors, per mi llegendaris i únics que es van rifar el seu gran rival amb una intensitat i una bellesa sublim.


És una pena que una de les coses que, ara mateix, recordo més clarament és la sensació d’impotència i de ràbia que vaig sentir quan un dels jugadors del Reial Madrid no va saber encaixar la derrota i es va deixar endur per la follia de la derrota més amarga i va clavar la punta de la seva bota esquerra en el millor jugador del món.


Passen els dies i no paro de llegir elogis pel joc que exhibeix el Barça, l’últim elogi Xavi, Iniesta i Messi nominats a ser “El millor jugador del món de l’any 2010”, més conegut com a Pilota d’Or. Elogis que,  personalment no em sorprèn,  vénen d’arreu del món excepte dels principals periodistes i diaris esportius d’Espanya que busquen, ufanosament, qualsevol tic, sortida de to, entrada a deshora, males cares, “manetes” amunt i arribades tard amb autocar per intentar desacreditar uns jugadors, un entrenador, un equip, un club i una afició que cada cop està més per sobre seu i més a prop dels que estimen o gaudeixen amb aquest esport. I tot perquè encara odien més el país que representen. Visca el Barça i visca Catalunya!


• Resultats 28 novembre 2010 a les eleccions del Parlament de Catalunya

S’obren nous camins, noves esperances, nous projectes. De la mateixa manera que amb el futbol quan un equip canvia d’entrenador i sembla que hagin de venir temps millors, una cosa molt semblant es respira arreu amb la futura entrada d’un nou equip de govern a la Generalitat, CIU.

El senyor Artur Mas, brillant cap de llista de la formació guanyadora d’aquestes eleccions (vull recordar que no són eleccions presidencialistes ja que votem partits, idearis polítics i no només un personatge mediàtic tot i que molts ho pensin) sembla que arriba amb les idees molt clares, molta empenta i prou recolzament per aconseguir tot allò necessari pel país.

Una altra cosa serà tirar endavant el que jo i molts altres volem i creiem necessari per Catalunya, la independència. El nou Govern vol un “concert econòmic” adequat per Catalunya i a l’alçada del ja existent a Navarra i el País Basc. Ho veig com una manera de fer el mateix que el president espanyol però a l’inrevés. M’explico, des de Espanya volen atenuar el soroll independentista i en Mas, que veu que no hi ha un recolzament suficient per un referèndum que garanteixi la victòria d’una Catalunya lliure, vol demanar coses impossibles d’aconseguir per reanimar el foc i en el moment adequat, amb un no ben clar des de Madrid estampar un si rotund que ens porti al futur que somio i que m’anima a veure el futur del país amb esperança.

Quan es demani el concert serà el moment d’esclarir quins partits polítics i polítics han sabut traure res de bo de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010. Serà el moment clau per dir prou i tirar endavant el que més por fa al govern espanyol.

• Consultes per la independència i Sentència de l’Estatut ’06

Estic segur que si les consultes es fessin arreu d’Espanya canviant la pregunta l’adhesió a la causa independentista seria, si no unànime, àmpliament favorable. La pregunta hauria de ser la següent:
¿Quieres que los “polacos” dejen de tocar las narices con su idioma, su estatuto, sus lloriqueos constantes y dejar que se las apañen solos por Europa?

No deixo de veure a les notícies (diaris, telediaris, revistes, webs, etc.) com molesta a les “espanyes” qualsevol moviment o idea sorgit/da des de Catalunya, se’ls enceta tota aquella crosta purulenta i fa que es posin en alerta com si els volguessin atacar o fer mal.

La crisi i la manera com la tracta el govern espanyol té part de la seva raó en baixar els fums independentistes i a l’hora aixecar cortines de fum per fer veure que tot allò que no sigui ajudar a sortir de la crisi és, si no irrellevant, quelcom fora de lloc.


http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/