Per fi! per fi faran una cosa amb seny a Grècia! ha costat més d'un any, molta tensió, la gent al carrer, retallades de sou, de personal, de progrés i garantia social, però finalment s'han adonat que podien reduir despeses en 'defensa'!
Com diria aquell polític balear: "És que ses colmo!"
És increïble que fins que no han estat a punt de tocar fons, marxar de l'euro i fer fallida absoluta no han dit en veu alta que podrien reduir despesa militar! I quan es veurà una cosa similar per part dels anomenats països perifèrics, entre els quals es troba Espanya? Déu i ajuda!
Pressupost d'aquest any 2012 per la defensa d'Espanya... en 'gasto contenido' i una merda!
Secretaría de Estado de Defensa……………………… 5.500.000.000€ (8.51%)
- Mantenimiento de edificios, conservación: 15.5%
- Mantenimiento de unidades del ejercito: 13.1%
- Inversión e Investigación en nuevas unidades: 12.2%
- Gastos obligatorios: 42.7%
- Otros: 16.5%
Continua essent una vergonya com ens fan ballar el cap i com ens prenen per ineptes aquests polítics i grans empresaris... ho estan esperant, de fet, ho desitgen. Volen que sortim al carrer i rebentem tot allò que trobem per fer-nos passar per insolidaris. Vergonya de països 'moderns' i 'democràtics'!
* Bon Cop de Falç! *
Ni tinc fusta d’escriptor, ni tinc ganes de presentar-me com un nou ideòleg de res. Obro aquest bloc per manifestar públicament tot allò que els meus amics i coneguts ja saben i ja m’han sentit comentar, allò que altres no diuen per la absurditat del “políticament correcte”, és a dir, tinc ganes d’escriure el meu ideari general perquè el llegeixi qui vulgui, si és que tinc alguna interessant per comentar que sigui digne de l’interès d’algú. Bon cop de falç!
dijous, 16 de febrer del 2012
divendres, 10 de febrer del 2012
Som uns pardals
Ja està, tots contents i distrets, ara resulta que estem tots satisfets que els banquers directius dels bancs en situació 'perillosa' tinguin el sou retallat. Mentrestant, ens preparen una de grossa amb la tan esperada reforma laboral.
Mentre que a nosaltres, els treballadors, ens collaran i ens controlaran tot el que puguin, els banquers 'intervinguts' tindran un sou a mida... i qui els controlarà els seus moviments monetaris? els han anul·lat les pensions auto-imposades?
El govern, espanyol, actual s'ha proposat tirar endavant amb les reformes necessàries per treure el país de la crisi. Ara, de tirar enrere lleis consolidades i tornar a les de fa vint anys se'n diu reforma!
No només tornem a com estàvem fa 20 anys sinó que a més triomfen els què manaven fa trenta-cinc anys!!! Es carreguen el jutge Garzón per perseguir dictadures i totalitarismes i ara brinden amb cava (perdó, ells brinden amb 'champán'!) els qui ploraven un 20 de novembre de 1975 i encara veiem com pengen vídeos al Youtube proposant-lo per màrtir!
En resum, som uns pardals tancats en una gàbia, mentre els falcons se'ns miren i observen a veure qui es menjaran primer.
Mentre que a nosaltres, els treballadors, ens collaran i ens controlaran tot el que puguin, els banquers 'intervinguts' tindran un sou a mida... i qui els controlarà els seus moviments monetaris? els han anul·lat les pensions auto-imposades?
El govern, espanyol, actual s'ha proposat tirar endavant amb les reformes necessàries per treure el país de la crisi. Ara, de tirar enrere lleis consolidades i tornar a les de fa vint anys se'n diu reforma!
No només tornem a com estàvem fa 20 anys sinó que a més triomfen els què manaven fa trenta-cinc anys!!! Es carreguen el jutge Garzón per perseguir dictadures i totalitarismes i ara brinden amb cava (perdó, ells brinden amb 'champán'!) els qui ploraven un 20 de novembre de 1975 i encara veiem com pengen vídeos al Youtube proposant-lo per màrtir!
En resum, som uns pardals tancats en una gàbia, mentre els falcons se'ns miren i observen a veure qui es menjaran primer.
dijous, 2 de febrer del 2012
Entrada antiga, avui la publico!
Perquè tanta història amb el pacte fiscal i la trobada amb el president del Govern Central? Perquè se li ha de donar un any més?
Molt fàcil, amb la majoria absoluta del PP a Espanya i la simple de CiU a Catalunya, els catalans no tenim enlloc per agafar-nos per reclamar res, bé si, podem, perdó el plural aquí sobra, el president Mas pot reclamar (implorar) suport per aprovar els pressupostos catalans a canvi de callar com putes a les Corts i fer somriures de complicitat quan arribin les retallades a nivell estatal, que seran per tombar d'esquena. Espero que quan s'anunciïn les temudes restriccions laborals, econòmiques i socials estatals, s'implementin i no es complementin amb les que ja estan en marxa a casa nostra...
Jo em veig passejant pel carrer, cantimplora d'aigua de l'aixeta a la motxilla i amunt i avall tot el sant dia, només per no gastar llum ni calefacció a casa. Ep! i si ens hem d'aturar en algun moment pel carrer que sigui per beure de la cantimplora! ni una ullada a les botigues no fos cas que ens entrés ànsia de comprar per comprar i després ens quedéssim sense cèntims per comprar la 'baguette' al Jalal de la cantonada (3 per 1€!!!). Que bé que anirà que els bars tinguin la televisió al carrer per els clients que fumen, així podrem seguir els dibuixos preferits dels nostres fills o el programa de tarda o la sèrie més de moda, des de l'altre costat del carrer ben asseguts a la vorera i sense perdre ni un euro!
Exagerat! si, és clar, si no puc riure ara... després quan toqui plorar ho faré desconsoladament i llavors ningú pensarà que soc exagerat.
Continuo pensant que els polítics cada vegada tenen menys influència i idees pròpies, estan control·lats i dirigits a distància pels lobbies económics i empresarials i mentrestant tots a casa endollats al twitter, facebook, etc., amb la boca oberta, la baba caient i rient com si no anés amb nosaltres.
Molt fàcil, amb la majoria absoluta del PP a Espanya i la simple de CiU a Catalunya, els catalans no tenim enlloc per agafar-nos per reclamar res, bé si, podem, perdó el plural aquí sobra, el president Mas pot reclamar (implorar) suport per aprovar els pressupostos catalans a canvi de callar com putes a les Corts i fer somriures de complicitat quan arribin les retallades a nivell estatal, que seran per tombar d'esquena. Espero que quan s'anunciïn les temudes restriccions laborals, econòmiques i socials estatals, s'implementin i no es complementin amb les que ja estan en marxa a casa nostra...
Jo em veig passejant pel carrer, cantimplora d'aigua de l'aixeta a la motxilla i amunt i avall tot el sant dia, només per no gastar llum ni calefacció a casa. Ep! i si ens hem d'aturar en algun moment pel carrer que sigui per beure de la cantimplora! ni una ullada a les botigues no fos cas que ens entrés ànsia de comprar per comprar i després ens quedéssim sense cèntims per comprar la 'baguette' al Jalal de la cantonada (3 per 1€!!!). Que bé que anirà que els bars tinguin la televisió al carrer per els clients que fumen, així podrem seguir els dibuixos preferits dels nostres fills o el programa de tarda o la sèrie més de moda, des de l'altre costat del carrer ben asseguts a la vorera i sense perdre ni un euro!
Exagerat! si, és clar, si no puc riure ara... després quan toqui plorar ho faré desconsoladament i llavors ningú pensarà que soc exagerat.
Continuo pensant que els polítics cada vegada tenen menys influència i idees pròpies, estan control·lats i dirigits a distància pels lobbies económics i empresarials i mentrestant tots a casa endollats al twitter, facebook, etc., amb la boca oberta, la baba caient i rient com si no anés amb nosaltres.
dissabte, 21 de gener del 2012
Titelles
- De veritat que els lobbies i megaempresaris que dominen el món sense que ens n'adonem es deuen estar partint el pit de riure veient com som capaços, tots plegats, de menjar-nos la porqueria que han arribat a 'escopir' dos miserables personatges de la poca talla del senyor? Pepe (jugador de futbol) i el capità? Schettino (mariner???). Allà tots ben arrepapats i envoltats de diners i luxe pensen i brinden: per molts anys seguirem aqui! i mentrestant tots ben contents i hipnotitzats amb watsaps, iphones, feisbucs, etc
'Se'ns pixen a la cara' i encara no tenim esma ni de buscar una tovallola!
dimecres, 13 de juliol del 2011
• Amb els ànims per terra...
El 2011 no serà un bon any per gairebé ningú. Ja portem mig any amb nou govern a Catalunya i per ara només serveix perquè ens escanyi una mica més, això si, avisats d’antuvi que ja és d’agrair. Prefereixo saber quan haig de passar pel barber que no em prenguin el pèl sense avisar-me i posant cara de tonto.
Aquest 2011 només m’està donant alegries esportives, la qual cosa no m’omple ja que es tracta de victòries i alegries de digestió ràpida i fàcil, i per culpa del graciós de torn mig estroncades de ràbia per no enviar-lo a pastar ben lluny per dir tantes tonteries juntes.
Entre acampades, “neteges”, eleccions, gaddafis i dictadors varis, cogombres, volcans, inflacions, hipoteques, petrolis i un llarg etcètera se’m posen els pèls de punta quan compto que queden, encara, 6 mesos més de patiments i desgràcies per treure’ns l’11 de sobre.
Entenc que des de la classe política se’ns demani un esforç amb forma de retallades en ajudes, augments d’impostos i d’altres termes que desconec però que finalment repercuteixen també en la classe treballadora, però no entenc perquè no veiem cap gest de la mateixa magnitud a les empreses i persones que controlen el sistema econòmic i financer ja que s’aconseguiria rebaixar la tensió en gran mesura i podríem mirar el futur d’una altra manera. Saber que TOTHOM aporta quelcom al sosteniment de l’Estat del benestar relaxa i amplifica l’harmonia.
Pd: ara ja sé què vol dir el terme grec, és el gentilici de Donatpelcul, país amb poca esperança de vida, per culpa del virus Espec Ula2 que sembla que es carregarà a mitja Europa.
S’acosta la fi del món (econòmic?) que van preveure els maies?
divendres, 14 de gener del 2011
• 2011: Pilotes d’or, govern, tabac i factures apujades...
Comença l’any 2011 amb un nou repàs futbolístic d’aquest Barça que ja és història viva del futbol. El futbol mundial ha decidit lloar i premiar els fonaments del Futbol Club Barcelona i ha premiat amb la Pilota d’Or, Plata i Bronze a Messi, Iniesta i Xavi respectivament. Tot i que es tracta d’un títol individual ningú nega que la base d’aquest èxit és el fet d’haver crescut esportivament a la Masia , el centre de formació esportiva del club blaugrana per excel·lència. Felicitats culés.
A Catalunya, el president Mas ja ha començat la tisorada pressupostària, ha eliminat nombrosos alts càrrecs i directors generals i ha rebaixat el nombre de conselleries; aquesta és la part mediàtica per poder pair el que vindrà a continuació. No crec que m’equivoqui si dic que després vindran retallades dirigides al tou de la població i sobretot en el sistema sanitari, s’oloren reformes profundes. Serà un any difícil per tothom, potser més que l’anterior, no perquè les coses empitjorin sinó perquè tot seguirà igual de malament i quan tot està agafat amb pinces és més fàcil que caigui per esgotament.
Ja està en marxa la nova llei “antitabac”, que no antifumadors, i per seguir demostrant que vivim en un país de pandereta tothom vol dir-hi la seva i embolicar la troca, així que jo no em quedaré enrere! Trobo fantàstica aquesta nova Llei i les restriccions que comporta. Torno a tenir ganes de quedar amb amics per sortir a ballar a discoteques, a veure el futbol a un bar, a no separar en dos un grup d’amics a l’hora de triar taula a un restaurant i més. Només una cosa en contra i que ha fet que en d’altres països s’hagi pogut tirar endavant la Llei sense problemes greus, no s’hauria de permetre la venda de tabac enlloc més que als estancs, no té cap lògica que no permetis fumar a l’interior dels establiments de restauració i en canvi es permeti la venda. Imagineu la venda de tabac i alcohol només als estancs, amb la introducció total del dni electrònic es podrà demanar la verificació electrònica del dni al comprador per comprovar que és major d’edat, com més tard comencen a fumar i beure la gent jove menys s’hi “enganxen” .
I, finalment, la mala gestió de l’energia a Espanya i el mal ús en les ajudes a les “renovables” ha provocat l’augment de les tarifes molt per sobre de l’índex de preus al consum, és adir, una clatellada més a les butxaques ja escurades de la classe mitjana i baixa. Dutxar-se, cuinar, mirar la televisió, netejar, és a dir, gas, llum i aigua pels núvols... O augmentarà la venda d’espelmes i desodorants o bé sortirà més gent a passejar al carrer, almenys fins que també haguem de pagar l’impost de circulació peatonal...
dimarts, 28 de desembre del 2010
• L’ase dels cops.
Una altra vegada, de nou ens tornen a clavar garrotada. Ara, el Tribunal Suprem, després de 30 anys amb un sistema d’immersió lingüística insuficient i gràcies a la bona feina dels senyors del PP, els seus acòlits, i demés personatges que no permeten cap altra llibertat lingüística que no sigui la del totpoderós i culte castellà, resol amb una sentència terrorífica que aquesta ha de ser vehicular juntament amb el català i que per tant a les escoles s’haurà de fer mans i mànigues per adequar-se a la Sentència.
No hi ha prou que els catalans per pura inèrcia canviem de llengua quan parlem amb algú de parla castellana, no hi ha prou que els catalans tinguem el mateix nivell lingüístic que arreu d’Espanya, no hi ha prou que hi hagi més oferta de canals de televisió en castellà que en català, no hi ha prou que per veure una pel·lícula en català sigui millor a esperar que la emeti TV3 o 8TV, no hi ha prou que al carrer se senti a parlar més en castellà que en català en un percentatge altíssim, no hi ha prou que per llegir una obra literària en català haguem de resar perquè sigui un best-seller, una obra d’un escriptor català o la Generalitat hi posi diners per traduir-la, i no hi ha prou d’un llarg etcètera perquè vinguin uns jutges a fer i desfer lleis per interès persecutori d’altri que viuen i es desviuen per ofegar la llengua catalana i els catalans. Doncs, a casa nostra, el nostre país, els meus fills, els nostres fills, hauran d’aprendre matemàtiques, ètica, tant és, qualsevol assignatura que els interessi, en castellà per, segons ells, garantir la convivència bilingüe.
Tanta falsa convivència em fastigueja, em revolta i em fa tornar cada vegada més intransigent amb tots aquells que porten anys vivint a Catalunya i no emeten mai cap so ni paraula en català ni que sigui per pura cortesia.
El futur proper dirà si hem exagerat les pors o ens hem quedat curts, el que queda clar és que si a una llengua minoritària no li dones un tracte important enfront d’una majoritària i beneficies el seu coneixement l’altra s’imposarà sense aturador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)