El 2011 no serà un bon any per gairebé ningú. Ja portem mig any amb nou govern a Catalunya i per ara només serveix perquè ens escanyi una mica més, això si, avisats d’antuvi que ja és d’agrair. Prefereixo saber quan haig de passar pel barber que no em prenguin el pèl sense avisar-me i posant cara de tonto.
Aquest 2011 només m’està donant alegries esportives, la qual cosa no m’omple ja que es tracta de victòries i alegries de digestió ràpida i fàcil, i per culpa del graciós de torn mig estroncades de ràbia per no enviar-lo a pastar ben lluny per dir tantes tonteries juntes.
Entre acampades, “neteges”, eleccions, gaddafis i dictadors varis, cogombres, volcans, inflacions, hipoteques, petrolis i un llarg etcètera se’m posen els pèls de punta quan compto que queden, encara, 6 mesos més de patiments i desgràcies per treure’ns l’11 de sobre.
Entenc que des de la classe política se’ns demani un esforç amb forma de retallades en ajudes, augments d’impostos i d’altres termes que desconec però que finalment repercuteixen també en la classe treballadora, però no entenc perquè no veiem cap gest de la mateixa magnitud a les empreses i persones que controlen el sistema econòmic i financer ja que s’aconseguiria rebaixar la tensió en gran mesura i podríem mirar el futur d’una altra manera. Saber que TOTHOM aporta quelcom al sosteniment de l’Estat del benestar relaxa i amplifica l’harmonia.
Pd: ara ja sé què vol dir el terme grec, és el gentilici de Donatpelcul, país amb poca esperança de vida, per culpa del virus Espec Ula2 que sembla que es carregarà a mitja Europa.
S’acosta la fi del món (econòmic?) que van preveure els maies?
