• Amb els ànims per terra...

El 2011 no serà un bon any per gairebé ningú. Ja portem mig any amb nou govern a Catalunya i per ara només serveix perquè ens escanyi una mica més, això si, avisats d’antuvi que ja és d’agrair. Prefereixo saber quan haig de passar pel barber que no em prenguin el pèl sense avisar-me i posant cara de tonto.

Aquest 2011 només m’està donant alegries esportives, la qual cosa no m’omple ja que es tracta de victòries i alegries de digestió ràpida i fàcil, i per culpa del graciós de torn mig estroncades de ràbia per no enviar-lo a pastar ben lluny per dir tantes tonteries juntes.

Entre acampades, “neteges”, eleccions, gaddafis i dictadors varis, cogombres, volcans, inflacions, hipoteques, petrolis i un llarg etcètera se’m posen els pèls de punta quan compto que queden, encara, 6 mesos més de patiments i desgràcies per treure’ns l’11 de sobre.

Entenc que des de la classe política se’ns demani un esforç amb forma de retallades en ajudes, augments d’impostos i d’altres termes que desconec però que finalment repercuteixen també en la classe treballadora, però no entenc perquè no veiem cap gest de la mateixa magnitud a les empreses i persones que controlen el sistema econòmic i financer ja que s’aconseguiria rebaixar la tensió en gran mesura i podríem mirar el futur d’una altra manera. Saber que TOTHOM aporta quelcom al sosteniment de l’Estat del benestar relaxa i amplifica l’harmonia.

Pd: ara ja sé què vol dir el terme grec, és el gentilici de Donatpelcul, país amb poca esperança de vida, per culpa del virus Espec Ula2 que sembla que es carregarà a mitja Europa.

S’acosta la fi del món (econòmic?) que van preveure els maies?

• 2011: Pilotes d’or, govern, tabac i factures apujades...

Comença l’any 2011 amb un nou repàs futbolístic d’aquest Barça que ja és història viva del futbol. El futbol mundial ha decidit lloar i premiar els fonaments del Futbol Club Barcelona i ha premiat amb la Pilota d’Or, Plata i Bronze a Messi, Iniesta i Xavi respectivament. Tot i que es tracta d’un títol individual ningú nega que la base d’aquest èxit és el fet d’haver crescut esportivament a la Masia, el centre de formació esportiva del club blaugrana per excel·lència. Felicitats culés.

A Catalunya, el president Mas ja ha començat la tisorada pressupostària, ha eliminat nombrosos alts càrrecs i directors generals i ha rebaixat el nombre de conselleries; aquesta és la part mediàtica per poder pair el que vindrà a continuació. No crec que m’equivoqui si dic que després vindran retallades dirigides al tou de la població i sobretot en el sistema sanitari, s’oloren reformes profundes. Serà un any difícil per tothom, potser més que l’anterior, no perquè les coses empitjorin sinó perquè tot seguirà igual de malament i quan tot està agafat amb pinces és més fàcil que caigui per esgotament.

Ja està en marxa la nova llei “antitabac”, que no antifumadors, i per seguir demostrant que vivim en un país de pandereta tothom vol dir-hi la seva i embolicar la troca, així que jo no em quedaré enrere! Trobo fantàstica aquesta nova Llei i les restriccions que comporta. Torno a tenir ganes de quedar amb amics per sortir a ballar a discoteques, a veure el futbol a un bar, a no separar en dos un grup d’amics a l’hora de triar taula a un restaurant i més. Només una cosa en contra i que ha fet que en d’altres països s’hagi pogut tirar endavant la Llei sense problemes greus, no s’hauria de permetre la venda de tabac enlloc més que als estancs, no té cap lògica que no permetis fumar a l’interior dels establiments de restauració i en canvi es permeti la venda. Imagineu la venda de tabac i alcohol només als estancs, amb la introducció total del dni electrònic es podrà demanar la verificació electrònica del dni al comprador per comprovar que és major d’edat, com més tard comencen a fumar i beure la gent jove menys s’hi “enganxen” .

I, finalment, la mala gestió de l’energia a Espanya i el mal ús en les ajudes a les “renovables” ha provocat l’augment de les tarifes molt per sobre de l’índex de preus al consum, és adir, una clatellada més a les butxaques ja escurades de la classe mitjana i baixa. Dutxar-se, cuinar, mirar la televisió, netejar, és a dir, gas, llum i aigua pels núvols... O augmentarà la venda d’espelmes i desodorants o bé sortirà més gent a passejar al carrer, almenys fins que també haguem de pagar l’impost de circulació peatonal...

Els meus desitjos per el 2011 en què ja vivim són bàsicament: salut, treball i molta moral!